Les Santes 2007

~ PORTAL ~

La porta d’entrada, l’arrencada a la festa… El cartell, primer signe de la identitat visual de Les Santes, centra les mirades… La ciutat, el gran espai relacionat, es transforma… S’il·lumina el campanar de la basílica… S’endomassa el balcó de l’Ajuntament… Les exposicions de fotografies recreen l’actualitat… S’obre la botiga a l’Espai F… Llueixen al carrer les primeres samarretes… Es descarreguen programes als mòbils… Les campanes toquen a novena… Braços i mans fan pinya i basteixen els primers castells… La gegantada emergeix dels quatre punts cardinals… En Robafaves comença a exercir, infatigable, el seu rol d’amfitrió… S’animen les terrasses dels bars… Comencen Les Santes esportives… La mitja marató per relleus… La capbussada a les aigües del port… Les autoritats també es diesen caure a la milla urbana internacional… L’art treu el nas a Can Xalant i a Sant Pere Més Alt… S’encén el foc viu de les cassoles del cremate al compàs de les havaneres…

~CRIDA~

El coet, un quart abans, obre camins airosos als elements festius i a les comparses… L’alcalde proclama Les Santes des del balcó de l’Ajuntament… Es convida a la participació i s’encén la traca de trons… La festa, exultant, escampa la llavor del seu ritual… Músiques i balls s’incorporen al repertori de la Dormida… Els petits no perden de vista el nounat Dragalió… Salt de Diableases… Ballen els Nans… I después les Momerotes, el Drac, l’Àliga i els Gegants… La cridòria no cessa fins que s’ajeu en Robafaves… L’avantsala de la Nit Boja… Concert a Can Marchal… Assaig de la Missa… Oé oé o… Giravolts dansadors dels Gegants i primers compassos del Bequetero… Concert, convidada i respir de mitjanit a la plaça de Santa Anna… Represa del desvetllament bellugós… Esclat de foc a l’Escapada… Pujada tabalada… Bona nit, Mataró… La música submergeix els cóssos en l’aigua de la ruixada… L’encís, xop de follia, retroba la calma… És l’hora del vermut i la barram… A la tarda, comencen les Santes petites… La revolta dels Nans i el correguspira… A la nit, revetlla de Santes… Concerts, teatre, sardanes i balls de Festa Major al Parc i a la Brisa…

~DIADA~

Toc de matinales i retruny de voladors… Taules dels veïns parades amb delit… Els grallers entren a la plaça… Toquen les campanes… Petons i besades a la Casa Gran… L’anada solemne a Ofici… Primers compassos del Kyrie… Carné dirigeix… Els cantaires ho fan de cor… Afinen els solistes… El bisbe de Solsona fa el sermó… Esforzar de les colles… Volada d’estels… Sardanes al carrer d’en Pujol… Es canten els goigs… Processó pusil·lànime… Pilar de salutació a les patrones… Dansa l’Àliga amb cobla de ministrils… Enlirada de coloms… Desfilada pel carrer de les santes… Dormida llarga… Dinar de Festa Major… Passada de mitja tarda… Titelles a la plaça de la Muralla… Pilar al balcó… Dormida curta… Mundial de trial… Escenari Obert… Ajaçats a la sorra… Moltes barques a la mar… Castell de focs… Glòria a Les Santes… Sarau, aplec i xindriada… Concerts, espectacles i accions itinerants… L’esndemà a la Residència… La Principal de la Bisbal… Tria Menut… Els Gegants Romans de Lleida… El bateig del Dragalió… Concert de flauta… El dolç encant dels Requisits… La trompa de Juliana… El ball de rams… La tria nocturna… No n’hi ha proa… Més alegria… La Principal de la Nit… Disbauxa total…

~EPÍLEG~

Si encara et sents com nou, has de córrer el vint-i-nou… I si la cursa no escau, escac i mat al Callao… Les Santes mai no es donen per vençudes, encara que la festa, ai las! S’esmuny amb les xeringuetes de colors i balls de vesprada… Bona nit i tapa’t… Però, abans, anem a tancar… Descobreix si Robafaves es més alt que el fanal de la Peixeteria… Amaga’t a la capa de les Diableases en baixar les Escaletes… Tragina la Momerota… Emprova’t el Drac… Sospesa en Maneló… A les nou, teatre… A les deu, concert… I per defugir de preocupacions, allarga l’última nit i acotxa’t amb el sastres al Parc Central… Tronada, espetec i música festera… Si la xaranga i la claror de l’albada t’empeny riera avall, somia amb les vacances i Les Santes que tornaran…

** Este escrito venía en el libreto de Les Santes de este año. Es normal que la gente no le encuentre sentido, o que penséis que no son más que un puñado de ideas sueltas… sólo los “mataronins” pueden sentir como el vello se eriza… a mí me ha pasado desde que lo he leído… se acercan… ya están aquí… GLÒRIA LES SANTES! **